Somni fet realitat!!!

Ara si podem dir que hem fet els nostres primers 4000. Ha costat arribar en aquest punt, però en el nivell en què s'han assolit ens fa està molt contents i satisfets a tots els companys de cordada.

La preparació no ha estat gens fàcil, hem participat a varis cursos de la FEEC, hem quedat varis cops per assajar maniobres diverses, hem participat d'un gran calendari de sortides hivernals per tal de posar-nos a prova en varies disciplines, hem fet visites i reunions amb metges i per ultim també hem fet un pla d'aclimatació molt important i ben fet, tot això ha garantit a un gran èxit col·lectiu, que solament podia haver estat frenat per condicions externes a nosaltres.

El dia 24 de Juny vam emprendre carretera amunt direcció a Chamonix, sortint de Reus a les 8:00 del matí. A les 17:30 arribàvem al càmping "les Marmotes" de Chamonix  on vam muntar el campament. Un cop ja teníem el campament muntat vam agafar el cotxe de nou per arribar-nos fins al poble d'Argentière per mirar els horaris del telefèric dels "Grands Montets". Aquest telefèric el teníem que agafar el dia següent per tal d'aclimatar-nos, però va arribar la primera sorpresa de totes, aquest telefèric no funcionava fins el proper dia 30 de juny. Cosa que va fer canviar de forma inesperada els nostres plans d'aclimatació.

Vam tornar a Chamonix per tal d'anar a la casa dels guies de Muntanya a informar-nos d'un nou pla. El que ens va agradar i convèncer més va ser el d'agafar el telefèric que surt d'Entreves, Italia, fins al refugi de Torino.

El dia 25 ens vam aixecar sota una pluja tímida, però amb un dia ennuvolat i amb boira a les parts altes. Nosaltres com teníem dia d'aclimatació vam seguir amb el nostre pla establert, vam agafar el cotxe i vam travessar el túnel del MontBlanc, un túnel de casi 12km de llarg fins arribar al petit poble d'Entreves, aquí vam aparcar el cotxe i vam agafar el telefèric que ens va portar fins al refugi de Torino (3372m.)

Eren les 10:30 del matí, però un fort vent i una gran boira espesa ens van fer quedar al refugi, sortir era cosa de bojos. A les 13:00 hores el vent és va calmar una mica i vam poder sortir direcció a una muntanya del davant però no vam poder arribar fins dalt ja que a les 16.00 teníem de tornar a ser al refugi per agafar l'últim telefèric de baixada. Tot i així vam arribar als 3550 metres i vam gaudir d'una bona aclimatació.

A la tarda vam sopar al càmping i ens vam prepara amb molta cautela la motxilla per l'endemà, la motxilla que tenia que servir per fer els nostres primers 4000.

El dia 26 no ens vam aixecar excessivament aviat a causa del mal temps i de la boira. A les 8.30 estàvem a Chamonix per agafar el telefèric que ens tenia que portar fins la "Aiguille du Midi" (3777m.). Un cop a dalt vam quedar coberts per un gran núvol de boira i desprès de mirar una mica per el mirador vam sortir per el túnel de gel direcció la cresta.

Una vegada encordats i preparats vam sortir a la cresta i amb molta precaució a causa del vent. Un cop a baix a la Mar Blanch vam anar cap al MontBlanc du Tacul, però desprès de caminar una mica ens vam perdre a causa de la boira, això ens va fer replantejar la situació i vam canviar de plans. Vam anar al refugi de Cosmiques (3613m.)

El dia 27 va ser un gran dia per tots nosaltres, ja que vam coronar el nostre primer 4000 de la nostra vida, concretament vam pujar al MontBlanc du Tacul (4.248m.), el dia era espectacular, no teníem ni un nuvol cosa molt poc freqüent en aquestes alçades. Vam sortir a les 8.00 del refugi hi ha les 10:00 ja estàvem a dalt el coll del MontBlanc du Tacul. Aquí vam aprofitar per fer unes barretes energètiques i unes quantes fotos. Al cap d'una estona vam tornar a posar-nos de camí per afrontar els últims 240 metres per una grimpada nevada i una mica gelada.

Un cop dalt la satisfacció és veia a les cares de tots nosaltres. Havíem aconseguit amb èxit el nostre primer 4000!!!!. Vam fer les fotos de rigor al costat de la creu mig colgada per la neu i vam començar la baixada cap al refugi de Cosmiques.

Cim del MontBlanc du Tacul 4.248 m.

La baixada la vam fer amb calma i en la part final d'aquesta vam practicar les tècniques d'autodentenció en piolet dels diferents membres de la cordada, això solament o vam poder fer a la part final de la baixada ja que no hi havia cap perill subjectiu. Va ser el nostre primer 4000 i també una gran sortida d'aclimatació per el dia següent.

El MontBlanc du tacul és una muntanya molt allavosa, amb grans seracs i escletxes cosa que fa que tinguis que anar amb molt de compte. 

Com a anècdota cal destacar que un cop al refugi ens vam assabentar que gran part de les cordades aquest dia no van poder fer el MontBlanc a causa de les males condicions del coll del Mont Maudit, ja que estava completament gelat.

El dia 28 de juny va ser el gran dia, el dia que esperàvem que arribes des de fa molt de temps. Ens vam aixecar a les 00:45. I a les 1:45 ja estàvem caminant direcció al MontBlanc. A les 3:45 estàvem al coll del Tacul, d'aquí vam anar direcció a atacar al coll del Mont Maudit, en la part final d'aquest coll vam tenir de muntar reunió per tal de pujar assegurats uns metres amb neu bastant gelada, aquest lloc vam decidir pujar d'aquesta manera perquè a part del gel era una pala de neu i gel bastant exposada i en que no podies cometre cap error. Aquest va ser el punt on el dia anterior la majoria de cordades no van poder superar.

Un cop superat aquest punt ja teníem el MontBlanc més a prop  nostre, i el més difícil ja estava fet.  Vam seguir caminant fins baixar al coll de Brenva i un cop aquí en varies zigas sagues i després de fer varis avant-cims vam fer el MontBlanc (4.810m.). A les 9.00 del matí del dia 28 de juny havíem fet la muntanya més alta D'Europa Occidental. La cara de satisfacció de tots nosaltres definien el nostre estat d'ànim, les vistes desde dalt eren brutalment espectaculars.

Foto al cim del MontBlanc (4.810m.) amb el foulard de l'Agrupament.

La baixada la vam fer per Gouter, és va fer molt passada per el rato que portàvem caminant, a les 13:00 arribàvem a Gouter i aquí vam parar per dinar una mica.A les 13:45 sortíem del refugi direcció la Tête-Rousse (3167m.). En aquest tram de camí cal destacar que vam superar sense cap problema destacat el pas de la bolera. Conegut  amb aquest nom perquè és una canal que tens que travessar i  baixen  pedres de grans dimensions  de forma molt freqüent.  Vam arribar al refugi a les 17.00, aquest dia vam acabar dormint al terra del menjador d'aquest refugi i sota un cansament bastant important desprès d'estar caminant 15 hores i haver superat un desnivell important.

El dia 29 de juny vam acabar de baixar, baixant no vam tenir la sort del dia anterior amb les pedres, i una pedra de grans dimensions va baixar muntanya avall, passant a pocs metres de l'Albert que la va tenir d'esquivar com va poder. Tot i aquest petit ensurt vam acabar de baixar fins el telefèric de les Houches a causa de les obres del cremallera que estaven realitzant a l'estació del "Nid d'Aigle".

Un cop a Chamonix vam aprofitar per dutxar-nos i anar a dinar per celebrar la gran fita assolida amb un gran èxit. La tarda la vam aprofitar per anar a passejar i comprar algun record per el centre de Chamonix, també vam visitar el museu de l'alpinisme.

Un moment del sopar amb la fondue.

El dia 30 vam practicar una mica d'escalada esportiva en una zona pròxima a Chamonix, hi ha les 16:00 vam marxar per tornar a Tarragona.

Un 80 per cent de les cordades anaven amb guia, aquest no va ser el nostre cas. Aquest fet ens ha permès créixer com alpinistes alhora de també posar en pràctica tots aquells coneixements apresos en cursos anteriorment.

Nomes hem queda donar les gràcies al Javi i al Pol per haver fet realitat un dels grans somnis de la meva vida, un somni que mai oblidaré i per haver volgut compartir am mi aquests grans moments.

Molt bona feina companys!!!!!

Calentant motors

Foto de grup sota la presa de Cavallers.

Últim assalt just abans del gran repte per fer els nostres primers 4000 de la nostra vida alpinística, tant sols queda una setmana i mitja per aquest gran objectiu en què i portem treballant temps i temps. És la ultima gran prova de foc, una sortida exigent, amb uns objectius molt clars, tornar a pujar al punt més alt del Pirineu "Aneto", fer nit a la seva glacera per tal d'aclimatar, fer els bessiberris per la cresta per agafar soltura en vies clàssiques i fer una sortida de resistència on vam pujar fins a sis 3000 del Pirineu.

Vam sortir de Reus el dia 13 de juny a les 14:30 per anar fins la presa de Cavallers. A les 18:15 ja estàvem disposats per caminar i tirar amunt. Agafem un petit sender que puja muntanya amunt i va remuntant la presa a poc a poc. Un cop a dalt la presa agafem el camí que va pel costat dret de l'embasament direcció N. Al cap d'una estona deixarem endarrere l'embassament i creuarem a l'esquerra del torrent per dos ponts de fusta i agafarem un altre vall. Ara agafarem direcció NW, per anar remuntant de forma progressiva el barranc de "Malavesina" pel seu basant dret. En aquest tram el desnivell és pronunciat i puja amb força.

A les 20:15 estàvem a l'estany de Malavesina (2510m.), temps just per plantar tenda i anar a dormir aviat per matinar l'endemà.

El paisatge era de plena primavera, amb l'estany mig desglaçat i a partir de l'estany cap a munt encara estava tot cobert de neu.

A les 5:00 de la matinada va sonar el despertador, vam esmorzar ràpid, vam plegar la tenda i la vam amagar, a les 5:50 ja estàvem preparats per començar a caminar.

A les 7:00 ja ens trobàvem al peu de la via del Bessiberri N, tot i que ens vam tenir de parar uns minutets ja que va venir una boira espesa i va fer caure un parell de flocs de neu. Un cop superat aquest contratemps ens vam encordar i vam seguir paret amunt, llegint la muntanya i agafant sempre el lloc més fàcil. Passos de II+ fins dalt el Bessiberri N (3015m.).

El Pol i jo al cim del Bessiberri N.

Un cop dalt el Bessiberri N vam fer les fotos de rigor i vam aprofitar per menjar un parell de barretes energètiques.

Ara la intenció era seguir la cresta i completar els tres bessiberris, però ràpidament vam veure que no ho podríem complir ja que no anàvem el suficientment ràpids a l'hora d'equipar la via, ens faltava practica. Tot i així vam seguir fins l'hora límit que ens vam proposar.

A la foto de l'esquerra surto jo pujant un dels espolons verticals, a la foto de la dreta el Javi pujant per la paret de IIIº.

Vam baixar per la cresta seguint uns blocs mig escalonats, al cap d'una estona ens trobem amb un pas de IIIº, aquest ressalt no té moltes preses però si que les que té son bastant segures. Una mica més endavant arribem a la bretxa Salles, lloc on tenim que fer un ràpel d'uns 20 metres. Un cop superat aquest ràpel ja solament cal que seguim la cresta, superant algun que altre franqueig per la basant Oest, fins arribar al Bessiberri del Mig (3002m.).

El Pol i jo al cim del Bessiberri del Mig

Vam seguir una mica més però a les 18:00 vam muntar un ràpel i vam baixar cresta avall per abandonar la via, ja era molt tard i calia retornar a buscar la tenda i d'aquí cap al cotxe.

A les 21:30 arribàvem al cotxe, casi amb l'ajuda dels frontals. Un cop al cotxe vam baixar fins al poble Erill-la-Vall per anar a l'hostal "Pernalle" que teníem reservat. Aquí ens vam carregar d'energia amb un bon plat de pa amb tomàquet i embotit.

El dia 15 vam aprofitar per canviar de vall i anar a la vall de Benasque, concretament per pujar al refugi de la Renclusa i d'aquí anar fins la glacera de l'Aneto, lloc on vam arribar sobre les 18:00 i vam aprofitar per passar la nit.

En aquest punt ens va passar l'anècdota més dolorosa i complicada de solucionar que ens hagués pogut passar en aquell moment, resulta que mentre el Pol preparava l'espai per fer bivac ell i el Javi, jo i el Javi estàvem plantant la tenda al costat, de sobte va bufar una forta ratxa d'aire i va arrencar literalment la tenda clavada a la neu i la va fer volar glacera avall. Ràpidament vam sortir corrents glacera avall el Pol i jo i la vam poder rescatar gracies a que va quedar clavada a una roca que sortia de la glacera.

Una vegada superat aquest gran ensurt, i per sort acabat amb una anècdota divertida vam sopar, i tot seguit el Pol i el Javi van fer bivac sobre el glaciar i jo vaig dormir dins la tenda.

El dia 16 va sonar el despertador a les 5:00 de la matinada hi ha les 6:00 ja estàvem de camí seguint glacera amunt fins arribar al peu del Pas de Mahoma, a les 7:45 del matí, amb conte vam fer el Pas de Mahoma i a les 8:00 del matí vam fer el cim per segona vegada de l'Aneto (3404m.).

l'Albert pujant per la glacera de l'Aneto, i foto amb la creu del cim (3404m.)

Un cop dalt vam menjar una mica de fruits secs, ens vam fer les fotos i desprès vam baixar de nou a la glacera, però aquest cop agafant-lo per la seva part superior, ja que ens dirigíem fins el "Collado del medio" per grimpar i fer el cim de Pico Coronas (3294m.) i tot seguit grimpar també fins el Pico del Medio (3340m.).

A la foto de l'esquerra sortim dalt el cim del Pico Coronas (3294m.). A la foto de la dreta Pico del Medio (3340m.)

Un cop fets aquests cims ja estàvem prou satisfets i vam tornar de nou al "Portillon Superior" per baixar fins fins al refugi de la Renclusa, aquí vam plantar tenda i vam fer nit al costat del refugi, aquest cop vaig ser jo qui vaig fer bivac fora la tenda i el Javi i el Pol dins la tenda.

El dia 17 van sonar els despertadors a les 5:00 del matí, A les 6:00 estàvem ja caminant, tornant a pujar de nou per la tartera i rampa de neu que et porta fins "Portillon Superior", però aquest cop no el vam travessar sinó que vam seguir amunt pel mateix costat fins arribar al "Coll de la Rimaya", lloc on és troba també les restes de la petita glacera que queda de la Maladeta. Per arribar a dalt d'aquest tenim que superar una rampa de neu bastant vertical que et condueix fins la part superior del coll.

Rampa de neu que et condueix fins al coll de la Maladeta

Un cop dalt el coll es té que grimpar una mica, per terreny bastant fàcil fins arribar al cim de la Maladeta (3308m.). Eren les 10:30 del matí.

Cim de la Maladeta (3308m.)

Ara tocava baixar fins el refugi, recollir tot el nostre material i baixar fins la "Besurta", lloc on teníem aparcat el cotxe aparcat.

Una excursió on vam treballar bastant l'aclimatació a alta muntanya i ens va servir com a ultima preparació forta abans de marxar als Alps. Amb aquesta bona feina que portem tant de temps treballant esperem que d'aquí dues setmanes escasses pugui donar el seu fruit, en forma de conquerir la muntanya més alta d'Europa Occidental.

Bon treball i cap al MontBlanc!!!!

Cursa Reus-Prades-Reus

El passat 3 de juny del 2012 hem vaig animar per fer la cursa de muntanya Reus-Prades-Reus, vaig pensar que seria un molt bon entrenament per tal d'assumir el meu repte personal d'enguany: Conquerir el MontBlanc (Alps).

Enguany era la XVI Caminada “REUS – PRADES - REUS“, aquesta cursa és puntuable per a la XV

Copa Catalana de Caminades de Resistència 2012 i s’estableix una classificació individual i per

entitats, basada únicament en la participació. Té un recorregut de 55,400 km. amb un desnivell

acumulat de 2.950 m. Aquestes dades fa que sigui una cursa de resistència de muntanya.

Perfil altimètric de la cursa.

El dia va començar ennuvolat i sota una fina pluja que feia no suar tant. Vaig intentar començar fort i fins a Castellvell vaig anar aguantant amb els primers, més endavant i ja entrant a la primera rampa forta del Picarany vaig anar perdent ritme poc a poc. La pujada és va fent entretinguda però també molt cansada pel seu gran desnivell. Un cop a Prades vaig beure aigua a la font i vaig agafar un tros de síndria de l'avituallament per seguir corrent.

Amb un dia ja més assolellat vaig continuar la cusa amb un cansament ja important. Un cop a Prades vaig passar per la Febró, els avencs, Vilaplana, l'Aleixar i Reus. A l'avituallament de Reus hem vaig trobar amb coneguts i van aprofitar per fer-me unes fotos. D'aquí ara sí vaig seguir corrent i treinet forces don ja no en tenia per arribar fins la línia de meta.

1) Moments abans de la sortida. 2) Últim abituallament abans d'arribar a la línia de meta.

Volia marcar un bon temps, però de veritat que no esperava arribar en tant bona posició, finalment vaig arribar a la línia de meta amb 8 hores 7 minuts i a la posició 168 de casi 800 participants.

Una cursa molt maca, que passa per les muntanyes de Prades i per llocs magnífics com els Avencs de la Febró, però al mateix temps una cursa molt dura per el seu fort desnivell, la prova és que solament van arribar a meta 597 de casi 800 corredors.

Enguany el dorsal 741 m'ha donat sort, l'any vinent a intentar superar el registre!!!

             

Matagalls 1698m.

El dilluns 28 de maig vam marxar d’excursió fins al Matagalls. El Matagalls és una muntanya de 1698 metres que és troba situada al Massís del Montseny, entre els municipis de Brull i Viladrau.

Nosaltres després de sortir de Tarragona a les 7:30 del matí vam emprendre camí fins a Seva, aquí vam parar a esmorzar. Tot seguit vam tornar agafar el cotxe per arribar-nos fins a l’anomenada casa "La Barita", aquesta petita casa la trobem a uns 700 metres abans de la gasolinera de la carretera "GI-520" direcció a Viladrau. Aquí vam aparcar el cotxe i vam començar a caminar amunt.

Agafem el camí que surt de la mateixa carretera direcció al club de Polo Sant Antoni de Viladrau.

Un cop passat el club d’apolo el camí comença a pujar de forma suau fins a la famosa casa de la Sala de Viladrau. Famosa ja que va ser la casa pairal del famós bandoler Serrallonga. Un dels personatges més mítics dels Països Catalans.

A la primera foto podem observar la casa pairal de la "Sala", antiga casa d'en Serrallonga. La segona correspon a l'ermita de l'Erola.

Continuem amunt fins arribar a la petita ermita de la Mare de Déu de l'Erola. Un cop a l’ermita és on per uns instants ens vam perdre. Tenim que anar amb cura. El que tenim que fer és baixar uns pocs metres per el mateix camí que hem vingut i agafar el primer trencall a mà dreta.

A partir d’aquest punt el camí comença a pujar de forma important i sempre seguint el Torrent de l'Erola, fins arribar al Pla de Malataup. D’aquí anirem tirant amunt fins al Matagalls.

Imatge del frondós bosc

Un cop dalt del Matagalls vam fer les fotos de rigor i vam baixar ràpid pel mateix camí per por a perdre’s, ja que venia una tempesta forta.

En pocs minuts va començar a ploure amb força, la pluja va venir acompanyada de calamar-sa i de llamps i trons. Una autentica tempesta per uns moments.

Tot i aquest petit contratemps, vam gaudir molt de l’excursió. Vam poder veure de prop la casa del bandoler Serrallonga, pujar una de les muntanyes mítiques de Catalunya i caminar per els bonics i frondosos boscos del Massís del Montseny. En aquesta ruta podem gaudir de castanyers centenaris, uns castanyers que quan els tens al costat son veritablement impressionants.

Un dels enormes castanyers.

A part una de les coses que també ens va motivar a fer aquesta muntanya va ser el fet de poder completar una muntanya més del repte dels 100 cims de la FEEC.

En definitiva una excursió llampec molt maca i ben aprofitada.

BTT pels Ports

Els dies 12 i 13 de maig un conjunt de famílies del cau van organitzar una sortida amb BTT per els Ports de Beseit.  Aquest és el quart any que o porten a terme.

La ruta és va dividir amb dos etapes:

Etapa 1:

Distancia total 51,89 km.	Desn. acumulat de pujada 1001,47 m.
Desn. acumulat de baixada 822,23 m.	Altura máxima 690,71 m.
Altura mínima 451,96 m.

Etapa 2:

Distancia total 54,25 km.	Desn. acumulat de pujada 1013,45 m.
Desn. acumulat de baixada 1259,82 m.	Altura máxima 777,06 m.
Altura mínima 421 m.

Ruta que vam fer. 1r. dia color blau, 2n. dia color vermell.

Tot va començar al lloc de reunió, en aquest cas el lloc triat va ser el parking del cementiri de Tarragona, d’allí vam anar desfilant a les 7.00 del matí amb diferents cotxes fins a prop de Gandesa on vam parar a esmorzar en un bar de carretera.

Foto de grup a Tarragona.

A les 9:15 arribàvem a Horta de Sant Joan, aquí vam aparcar el cotxe a l’entrada del poble i vam començar a padalejar.

Durant la primera etapa vam passar per pobles bonics de conèixer com Arnes, Cretas, Valderrobles amb el seu majestuós castell o Fuentespalda.  A part dels diferents pobles que vam passar per aquesta primera etapa, també vam travessar algun riu on vam quedar tots i totes completament xops. Els camins d’aquesta primera etapa son tots pràcticament ciclables i on pots gaudir de la fauna i el paisatge de la zona del Matarranya.

La nit la vam passar a l’alberg de Fuentespalda, a la nit vam fer una petita vetllada i el típic repartiment de samarretes de la sortida.

A la segona etapa vam passar per els pobles de Beceit, Arnes i per dins dels estrets dels Ports, lloc on vam aprofitar per fer-nos un petit bany. En aquesta etapa cal destacar aquest tros dels estrets per la seva bellesa paisatgística.

Durant els dos dies de ruta ens va fer molta calor, i més en aquesta zona on encara va apletar molt més. A cada poble paràvem i omplíem botellins d’aigua. Al ser tanta gent també vam tenir  els seus moments de punxades, sortides de cadenes o problemes al quadre de canvis entre d’altres, però sort del gran equip de mecànics que ho van solucionar tot a la perfecció.

L’ultim dia al acabar de nou a Horta de Sant Joan vam aprofitar per anar a dinar tots junts a una pitzzeria i celebrar la excursió de BTT 2012 de forma conjunta.

Foto de final de ruta.

Una excursió amb molts elisients i molt maca per les zones que passa, tot i que a l’estiu qui la faci que tingui en compte les altes temperatures de tota aquesta zona.

Salut i Pedals!!!!!

Via Ferrada feixa Colom

El dia 9 de maig el grup “d’excursions.cau” va organitzar una sortida a l’ermita de Sant Joan de Montblanc hi ha la via ferrada de la Feixa Colom.

En aquesta sortida van venir l’aleix, la laura i jo mateix. Vam sortir de Tarragona a les 10:00 del matí, per anar fins a Montblanc. Un cop al poble vam aparcar el cotxe i vam enfilar el camí direcció a l’ermita de Sant Joan de la Muntanya.

Per anar a l’ermita nosaltres vam agafar el camí anomenat “Bosc del Gorrines” senyalat amb un cartell indicador de fusta. Aquest camí s’enfila muntanya amunt i amb uns 45 minuts i vam ser.

Una de les campanes de l'ermita

L’ermita està molt ben cuidada i està totalment oberta al públic i excursionistes. Disposa de varies sales com un menjador, cuina… A part del mirador a la part superior coronat amb la bandera o més ben dit la senyera del nostre país.

Foto de grup al mirador de l'ermita

Desprès d’escriure al llibre de visites i fer les fotos de rigor vam anar per el camí que surt del darrera del mirador direcció a la Via Ferrada.

Tenim que anar baixant pel camí fins que a mà dreta trobem un indicador vermell amb el nom de Via Ferrada. Està molt ben senyalitzat, tot i que nosaltres ens vam passar de llarg per anar parlant durant el camí.

Un cop a la via i desprès d’explicar-li quatre nocions bàsiques a la Laura vam tirar amunt.  Vam gaudir tots tres d’una via fàcil però bonica per l’entorn que l’envolta i alguna curiositat del seu muntatge. Com una barra d’acer que tens que desgrimpar o uns metres de travessa lateral per la roca per uns barrots de ferro que han instal·lat.

La Laura baixant per el tub d'acer

Amb 40 minuts la vam tenir acabada i vam enfilar camí a Montblanc. Un cop a Montblanc vam aprofitar per parar en un bar i dinar.

En definitiva un dia on vam poder descobrir i gaudir els tres que vam anar-hi de la tranquil·litat brutal d’aquest lloc i de la via ferrada que tenim al costat de casa nostra.