Calentant motors

Foto de grup sota la presa de Cavallers.

Últim assalt just abans del gran repte per fer els nostres primers 4000 de la nostra vida alpinística, tant sols queda una setmana i mitja per aquest gran objectiu en què i portem treballant temps i temps. És la ultima gran prova de foc, una sortida exigent, amb uns objectius molt clars, tornar a pujar al punt més alt del Pirineu "Aneto", fer nit a la seva glacera per tal d'aclimatar, fer els bessiberris per la cresta per agafar soltura en vies clàssiques i fer una sortida de resistència on vam pujar fins a sis 3000 del Pirineu.

Vam sortir de Reus el dia 13 de juny a les 14:30 per anar fins la presa de Cavallers. A les 18:15 ja estàvem disposats per caminar i tirar amunt. Agafem un petit sender que puja muntanya amunt i va remuntant la presa a poc a poc. Un cop a dalt la presa agafem el camí que va pel costat dret de l'embasament direcció N. Al cap d'una estona deixarem endarrere l'embassament i creuarem a l'esquerra del torrent per dos ponts de fusta i agafarem un altre vall. Ara agafarem direcció NW, per anar remuntant de forma progressiva el barranc de "Malavesina" pel seu basant dret. En aquest tram el desnivell és pronunciat i puja amb força.

A les 20:15 estàvem a l'estany de Malavesina (2510m.), temps just per plantar tenda i anar a dormir aviat per matinar l'endemà.

El paisatge era de plena primavera, amb l'estany mig desglaçat i a partir de l'estany cap a munt encara estava tot cobert de neu.

A les 5:00 de la matinada va sonar el despertador, vam esmorzar ràpid, vam plegar la tenda i la vam amagar, a les 5:50 ja estàvem preparats per començar a caminar.

A les 7:00 ja ens trobàvem al peu de la via del Bessiberri N, tot i que ens vam tenir de parar uns minutets ja que va venir una boira espesa i va fer caure un parell de flocs de neu. Un cop superat aquest contratemps ens vam encordar i vam seguir paret amunt, llegint la muntanya i agafant sempre el lloc més fàcil. Passos de II+ fins dalt el Bessiberri N (3015m.).

El Pol i jo al cim del Bessiberri N.

Un cop dalt el Bessiberri N vam fer les fotos de rigor i vam aprofitar per menjar un parell de barretes energètiques.

Ara la intenció era seguir la cresta i completar els tres bessiberris, però ràpidament vam veure que no ho podríem complir ja que no anàvem el suficientment ràpids a l'hora d'equipar la via, ens faltava practica. Tot i així vam seguir fins l'hora límit que ens vam proposar.

A la foto de l'esquerra surto jo pujant un dels espolons verticals, a la foto de la dreta el Javi pujant per la paret de IIIº.

Vam baixar per la cresta seguint uns blocs mig escalonats, al cap d'una estona ens trobem amb un pas de IIIº, aquest ressalt no té moltes preses però si que les que té son bastant segures. Una mica més endavant arribem a la bretxa Salles, lloc on tenim que fer un ràpel d'uns 20 metres. Un cop superat aquest ràpel ja solament cal que seguim la cresta, superant algun que altre franqueig per la basant Oest, fins arribar al Bessiberri del Mig (3002m.).

El Pol i jo al cim del Bessiberri del Mig

Vam seguir una mica més però a les 18:00 vam muntar un ràpel i vam baixar cresta avall per abandonar la via, ja era molt tard i calia retornar a buscar la tenda i d'aquí cap al cotxe.

A les 21:30 arribàvem al cotxe, casi amb l'ajuda dels frontals. Un cop al cotxe vam baixar fins al poble Erill-la-Vall per anar a l'hostal "Pernalle" que teníem reservat. Aquí ens vam carregar d'energia amb un bon plat de pa amb tomàquet i embotit.

El dia 15 vam aprofitar per canviar de vall i anar a la vall de Benasque, concretament per pujar al refugi de la Renclusa i d'aquí anar fins la glacera de l'Aneto, lloc on vam arribar sobre les 18:00 i vam aprofitar per passar la nit.

En aquest punt ens va passar l'anècdota més dolorosa i complicada de solucionar que ens hagués pogut passar en aquell moment, resulta que mentre el Pol preparava l'espai per fer bivac ell i el Javi, jo i el Javi estàvem plantant la tenda al costat, de sobte va bufar una forta ratxa d'aire i va arrencar literalment la tenda clavada a la neu i la va fer volar glacera avall. Ràpidament vam sortir corrents glacera avall el Pol i jo i la vam poder rescatar gracies a que va quedar clavada a una roca que sortia de la glacera.

Una vegada superat aquest gran ensurt, i per sort acabat amb una anècdota divertida vam sopar, i tot seguit el Pol i el Javi van fer bivac sobre el glaciar i jo vaig dormir dins la tenda.

El dia 16 va sonar el despertador a les 5:00 de la matinada hi ha les 6:00 ja estàvem de camí seguint glacera amunt fins arribar al peu del Pas de Mahoma, a les 7:45 del matí, amb conte vam fer el Pas de Mahoma i a les 8:00 del matí vam fer el cim per segona vegada de l'Aneto (3404m.).

l'Albert pujant per la glacera de l'Aneto, i foto amb la creu del cim (3404m.)

Un cop dalt vam menjar una mica de fruits secs, ens vam fer les fotos i desprès vam baixar de nou a la glacera, però aquest cop agafant-lo per la seva part superior, ja que ens dirigíem fins el "Collado del medio" per grimpar i fer el cim de Pico Coronas (3294m.) i tot seguit grimpar també fins el Pico del Medio (3340m.).

A la foto de l'esquerra sortim dalt el cim del Pico Coronas (3294m.). A la foto de la dreta Pico del Medio (3340m.)

Un cop fets aquests cims ja estàvem prou satisfets i vam tornar de nou al "Portillon Superior" per baixar fins fins al refugi de la Renclusa, aquí vam plantar tenda i vam fer nit al costat del refugi, aquest cop vaig ser jo qui vaig fer bivac fora la tenda i el Javi i el Pol dins la tenda.

El dia 17 van sonar els despertadors a les 5:00 del matí, A les 6:00 estàvem ja caminant, tornant a pujar de nou per la tartera i rampa de neu que et porta fins "Portillon Superior", però aquest cop no el vam travessar sinó que vam seguir amunt pel mateix costat fins arribar al "Coll de la Rimaya", lloc on és troba també les restes de la petita glacera que queda de la Maladeta. Per arribar a dalt d'aquest tenim que superar una rampa de neu bastant vertical que et condueix fins la part superior del coll.

Rampa de neu que et condueix fins al coll de la Maladeta

Un cop dalt el coll es té que grimpar una mica, per terreny bastant fàcil fins arribar al cim de la Maladeta (3308m.). Eren les 10:30 del matí.

Cim de la Maladeta (3308m.)

Ara tocava baixar fins el refugi, recollir tot el nostre material i baixar fins la "Besurta", lloc on teníem aparcat el cotxe aparcat.

Una excursió on vam treballar bastant l'aclimatació a alta muntanya i ens va servir com a ultima preparació forta abans de marxar als Alps. Amb aquesta bona feina que portem tant de temps treballant esperem que d'aquí dues setmanes escasses pugui donar el seu fruit, en forma de conquerir la muntanya més alta d'Europa Occidental.

Bon treball i cap al MontBlanc!!!!