dilluns, 24 d’agost del 2009

El Puigmal -2.913m.

El Puigmal és una d'aquelles muntanyes que per la seva vall tan bonica i per el seu paisatge tant verd és una d'aquelles que i tens que tornar.Aquest va ser el meu cas. El primer cop en fer la muntanya va ser a l'agost del 2004, fen la ruta típica de pujar amb el cremallera fins la Vall de Núria, acampar i l'endemà atacar el cim tot pujant i baixant fins a Queralbs, en aquell cas vam anar l'Oscar, el Pep i jo. No va ser fins el 11/7/09 quan i tornaria a anar amb aquest cas amb l'Aleix i el Salva. Tot seguit explico com va anar aquest últim cop que vam fer el cim.

El Puigmal, amb els seus 2.913 m, es la muntanya més alta de la província de Girona y de tot el Pirineu Oriental català. Està situada entre la comarca del Ripollès i la Cerdanya francesa.

El Salva, l'Aleix i l'Albert vam quedar el cap de setmana del 11 i 12 de juliol per anar a fer el Puigmal i fer la volta al Bisaura.

Vam marxar de Tarragona a les 7:30 del matí i vam enfilar direcció Queralbs, i del poble vam posar rumb cap a la Collada de Fontalba amb cotxe (2070m.), vam arribar sobre les 9:30. Un cop al parking vam puguer veure una gran invasió de cotxes al que més tard s'acabaria convertint amb una gran processó de gent. Allà vam aprofitar per esmorzar i agafar forces tots plegats, a la vall és podia veure una mica de boira baixa, però la veritat és que no ens podíem queixar perquè feia un sol radiant.


A les 10:00 del matí començàvem a caminar hi ha pujar cap dalt al Puigmal, tot passant i caminant per un bonic paisatge molt verd al principi i més rocós cap al final. La marxa que portàvem no estava gens malament fins que a la meitat de camí de pujada vam tindre el primer entrebanc, a l'Albert li feia mal la bota cosa que li va provocar més d'una llaga, però amb ganes i il·lusió va seguir cap dalt. Cada cop pujava més i la vegetació cada cop era més escassa. Quan el cim el començàvem a veure bastant a prop vam poder comprovar la quantitat de gent que hi havia a dalt de tot.


Cap a les 12:10 arribarem al cim del Puigmal, vam trigar 2 hores i 10 minuts, amb un desnivell de 843 metres. A dalt bufava una mica de vent i va ser llavors quan ens vam tirar unes quantes fotos de rigor. Vam aprofitar també el moment per parlar i intercanviar opinions amb un grup de gent que havien pujat amb bicicleta, això si és veien molt ben preparats.

Tot seguit vam agafar el camí que passa per la Coma de L'Embut fins arribar a baix al santuari de Núria. Aquí sí cada cop el bosc era més abundant i més verd, amb més ramats de vaques o cavalls pasturant. Al santuari vam dinar i un cop acabats vam descansar uns 20 minutets i aleshores vam anar a visitar la capella i la mare de deu.

Sobre les 16:15 vam fer el camí de retorn cap al cotxe, és va fer una mica més llarg del que nosaltres ens pensàvem, però finalment el vam fer tot d'una tirada i vam arribar al vol de les 17:45 hores, un altre cop al parking.

El dia següent després de fer nit al càmping de Vidra, vam anar a fer la volta al Bisaura, una molt maca excursió que transcorre per el Parc Natural del castell de Montesquiu, vam poguer disfrutar d'unes boniques vistes i veure dos del tres Castells del parc.

per fotos de l'any 04 aquí

per fotos de l'any 09 aquí

Fins un altre companys!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada