Ja torno a ser aquí, aquest cop per parlar sobre la sortida que vam portar a terme l’anterior cap de setmana, concretament dissabte 20 i diumenge 21.
La sortida va ser amb raquetes sobre neu, i va comptar amb un grup destacat de gent, en total erem unes 45 persones disposades a recorre part de fabulós i magnífic “Parc Nacional d’Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici”, per acabar arribant fins el refugi de J. M. Blanc.
Vam sortir de Tarragona a les 6:30 del matí i vam anar direcció Espot, allí vam arribar a les 10:00, amb temps just per agafar el material llogat i els taxis direcció al Prat de Pierro. Solament sortir d’Espot ja vam poder començar a trobar neu, però uns metres més amunt ja estava tot envaït de metres i metres de neu.
La veritat és que aquest hivern esta sent molt fred i molt plujós, cosa que ha provocat moltíssimes nevades, i a l’alta muntanya hi ha un perill destacat d’allaus, ens van aconsellar a Espot anar amb molt de compte perquè hi havia un perill de 4 sobre 5 d’allaus. En gran part del recorregut no vam poder cridar ni parlar molt fort, tot promogut per aquest perill remarcat.
L’única complicació entre cometes, la vam tenir quan ens vam trobar amb una allau que havia caigut muntanya avall, tot esborrant el camí per uns quants metres, vam tirar una encordada i vam clavar la corda amb un piolet, ja que no vam trobar cap arbre amb condicions per la zona per poder lligar la corda amb més seguretat. Vam anar passant tots sense maces problemes.
Passant en el moment de l’allau.
Sobre 16:45 vam arribar al refugi, aquest refugi es troba en un lloc màgic, està envoltat d’un llac i per la gent que entén amb refugis, diuen que és un dels millors de tot el parc i dels Pirineus.
La veritat és que de llac gens, tot era una placa de gel i a sobre un gran mantell de neu, el que el feia encara una postal més preuada.
Un cop arribats ens vam instal•lar, vam aprofitar per jugar una mica a cartes i vam sopar. Un dels moments curiosos i que segurament no podrem repetir en la nostra vida va venir després de sopar , quan vam preguntar als guardes del refugi si podríem veure el partit del Barça, quina pasada!! poder veure un partit de lliga del Barça a 2450m. d’altitud.
Caminant per damunt el llac gelat amb el refugi al fons.
El dia següent ens vam aixecar a les 9:00 per esmorzar i ràpidament ens vam adonar de que no arribava aigua al refugi. La bomba que portava aigua del llac fins al refugi s’havia gelat, els guardes van tenir de treure 80cm de neu i tallar amb la moto-serra un metre de gel per poder trobar l’aigua del propi llac. A les 10:00 ja estàvem tots fora del refugi completament equipats per tot just després començar a baixar i poder-se fer la foto de grup.
Si el camí de pujada l’havíem fet tot per pista, aquest cop vam decidir fer-lo per sender.
De baixada el camí encara va ser més bonic perquè ja podíem contemplar on volguéssim que tot era un paratge completament verge, i amb un bosc meravellós. A la 13:00 ja tornàvem a ser a Espot. Punt on vam tornar a emprendre de nou la ruta cap a casa.
El paisatge va valdre molt la pena, i es notava un ambient entre de diversió i companyerisme, cosa que va fer d’aquesta excursió tancar-la amb una nota molt alta i poder gaudir d’un cap de setmana esplèndid.
Fins un altre companys...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada