Aquest any hem aprofitat la diada de Sant Jordi per anar a fer una excursió al "Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut", ubicat al Pirineu Aragonès.
A la sortida hi van prendre part el Javier R., el Pol R. i jo mateix, l'objectiu no era altre que anar a coronar el cim del "Monte Perdido" (3355m.)el massís calcari més alt dels Pirineus i d'Europa, així com el Cilindro de Marboré(3328m.).
Tot i que jo ja vaig fer aquest cim fa poc menys de dos anys, l'afrontava amb moltes ganes i com una experiència nova pel fet de tractar-se amb neu, pujar amb grampons, piolet i tota la resta de material necessari per aquest tipus de condicions. I a més fins al refugi vam passar per camins diferents, molt bonics i singulars com poden ser les clavijes de Cotatuero o la " Senda de los Casadores".
Sortíem de la Plaça Imperial Tarragona dissabte 23 d'abril a les 7:00 del matí, desprès d'un viatge de 3 hores llargues vam arribar a la població de Torla, lloc on deixem el cotxe i agafem un autobús que s'endinsa fins al cor del Parc Nacional, concretament a l'anomenada "Pradera d'Ordesa".
A les 11:45 començàvem a caminar a bon ritme tot agafant el camí que ens porta fins les clavijes de Cotatuero, allí ens vam posar l'arnes i el material necessari per tal d'anar amb tota la seguretat. Fan una mica de respecta per la gran alçada que hi ha sota teu, però tot i així les vam passar sense més problemes.
L'Albert i el Pol pasant per les Clavijes de Cotatuero.
Desprès vam seguir camí amunt, però cada cop la neu era més evident, hi havia llocs on podies quedar literalment enfonsat. Desprès de dinar és va emboirar molt i va començar a nevar, cosa que ens va fer perdre i està desobicats una bona estona.
Vam arribar al refugi a les 20:00, per culpa de l'estona que vam està perduts i casi perdem la reserva, un cop allí vam sopar al segon torn i vam poder agafar forces i embranzida pel dia següent.
El dia següent ens vam posar grampons i piolet amb mà i vam fer camí cap al Mont Perdut, el paisatge no tenia res a veure am el de l'estiu. La pujada va ser bastant dura a part de la boira i el mal temps que havíem tornat a agafar.
A dalt la visibilitat era molt dolenta i el fred era bastant dur, cosa que va fer que baixéssim aviat i un cop al llac gelat vam decidir si fer el Cilindre o no.
La desició va ser consensuada amb serenitat i vam creure oportú que no era un bon dia per anar a fer la muntanya, d'aquí que vam baixar amb calma fins al refugi de nou.
A les 14.00 ja tornàvem a estar al refugi de Goriz (2200m.)
El dia següent vam baixar per les cadenes de Soaso, vam fotografiar-nos a la Cua de Cavall i vam seguir per les senda de los Casadores.
Cascada de la Cua de Cavall.
Una excursió que solament és mereix dos qualificacions; espectacular i impressionant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada