Ja entrats al mes de desembre vam programar una hivernal, on hi teníem moltes ganes posades els tres integrants, el Pol, el Javi i l'Albert. Vam decidir desplaçar-nos els dies 4, 5, 6 i 7 fins la vall de Pineta (Parc Nacional d'Ordesa i el Mont Perdut).
Vam deixar el cotxe a les pistes d'esquí de Fondo per agafar el GR-11 i tot seguit un sender que puja al circ de Pineta. La nota més negativa era la poca absència de neu, on solament feia presencia per sobre dels 2200 metres , això sí a partir d'aquesta cota amb quantitats bastant importants.
Els inicis de la ruta estan marcats per una sua pujada per pista (GR-11), uns metres després ens trobem a mà esquerra un petit sender que poc a poc va agafant alçada fins arribar a una font on aprofitem per omplir les cantimplores d'aigua. És a partir d'aquest punt on la pujada es fa més pronunciada i dura, a més contant que anem carregats amb les motxilles, el menjar de tots els dies i la tenda. Tot i això a la 13:00 agafem a mà dreta una tartera coberta de neu per pujar fins al balco de Pineta.
Foto de grup a la punta del balco de Pineta i el Pol i el Javi al fons de la vall amb els Astazus al fons.
Ara si que comencem a disfrutar de valent, el paisatge canvia sobtadament un cop a dalt el balcó, un paisatge brutal, arestec i amb una neu que anava d'un metre i mig al metre. El fred era important i l'aire que bufava encara el feia més passat per tant vam decidir tirar ràpids per arribar al nostre objectiu del dia, el refugi Tucarroya.
Després de caminar una mitja hora amb grampons per les planures de la vall ens vam topar amb el llac gelat i el refugi penjat entre els pics al fons. Aquí vam dubtar si travessar el llac o no perquè teníem por que la capa de gel encara no estigues ben formada i es pogués trencar, i després d'un ensurt per culpa d'una caiguda, vam decidir encordar-nos i travessar-lo per una de les puntes del llac.
Canal per on vam pujar per aribar al refugi i l'Albert tancant la cordada a mitja canal.
A les 17:00 arribàvem al refugi després d'haver superat tota la cordada el fort pendent que separa el llac del refugi. El fred era tant important que vam tenir serioses dificultats per obrir les portes del refugi, al final no vam poder obrir la porta de sota ja que les bisagres estaven congelades.
Foto de grup al costat del refugi un cop havent superat la vertical canal.
El refugi de Tucarroya (2669m.) és un refugi no guardat però està molt i molt bé, té lliteres amb matalassos, taules, pots de menjar per emergència i menjar i subsistències que deix la gent, també disposa d'estufa però no disposa de llenya per tant el fred a dins era molt i molt dur.
Després de fondre uns quants casos de neu vam poder fer el sopar i omplir de nou les cantimplores per anar a dormir d'hora ja que l'ambient no convidava a fer moltes més coses, les parets de dins estaven literalment glaçades i tot i tenir totes les capes posades costava combatre aquell fred. A més a més a partir de les 20:30 és va girar un important vent que encara va fer augmentar més la sensació de fred, vam calcular que a dins podíem està a uns 5 o 6 graus baix zero.
L'endemà al aixecar-nos ràpidament ens vam adonar que les sensacions eren extremadament dolentes per seguir amb els nostres plans, ja que estàvem rodejats per una important tempesta de vent, cosa que ens va fer passar tot el dia tancats al refugi i matant el temps fonen neu, parlant i practicant nusos i tècniques d'alpinisme.
A la 23:00 de la nit quan ja estàvem al llit mig dormint ens van despertar uns forts cops a la porta i resulta que ja teníem veïns, dos excursionistes per cert bastant assustats perquè amb un d'ells li va caure una allau. I encara sort van tenir perquè el dia no era per fer una excursió amb aquell fort vent i a més a més no portaven l'arva.
Imatge de dins al refugi on tots anem completament tapats per intentar combatre el fort fred, en la segona foto podem comprovar com el terra del refugi estava completament gelat.
El dia 6 ens vam aixecar a les 6:45 per esmorzar ràpid i al veure que el vent havia afluixat per no dir desaparegut vam decidir tirar endavant i anar a fer el gran Astazu, tot i al haver perdut el dia anterior i per el gran risc d'allaus que hi havia vam decidir anular la ruta cap al refugi de Goriz.
Encordats vam deixar les motxilles amagades al llac i tota la cordada va començar a tirar amunt, la pujada és constant però quan es nota de forma important és al final, on pugem per una de les canals del coll de l'astazu. Un cop superada i patida una mica vam tirar uns metres a l'esquerra per ara ja si poder dir que el nostre gran objectiu ja estava completat!!!!. Havíem fet l'Astazu Oriental (3.071m.)!!!!!
Vam fer les fotos de rigor i vam decidir menjar alguna cosa abans de baixar per la canal, després d'haver agafat forces vam tirar a baix per la canal i amb algun dels trams vaig patir una mica per culpa de que el pendent era molt pronunciat i la neu i la roca en alguns punts estaven molt glaçats, cosa que hem va fer anar amb molt de compte i patint una mica perquè un simple error podria ser de conseqüències bastant dolentes.
Un cop superada la canal vam seguir desfilant camí fins arribar al llac, carregar les tendes i les motxilles i plantar-nos fins uns metres abans del balco de Pineta on vam decidir plantar la tenda sobre la neu i fer nit allí mateix.
Foto amb el Javi i l'Albert amb la tenda plantada.
El dia 7 el vam aprofitar per acabar de baixar fins al cotxe i anar a dinar amb una pitzzeria de Bielsa.
Foto de grup de l'arribada al lloc on teníem el cotxe.
Una hivernal de les més dures fins el moment , on no hem trobat ningú excepte aquells dos excursionistes del refugi, i és que a les cotes altes a l'hivern poca gent hi va, res a veure amb les rambles que a l'estiu mostren algunes muntanyes del Pirineu.
Després d'aquesta gran ruta ara solament hem queda esperar aquest cap de setmana per fer una altre hivernal, aquest cop al Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici i el cap de setmana vinent ja el tenim tot reservat per anar al curs d'allaus, i és que la preparació per fer el Mont-Blanc a finals de juny ja no s'atura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada