Va se per mi fins ara una de les excursions més boniques, tan per el paisatge com per els bons moments viscuts entre nosaltres. A l’excursió i vam anar el Josep, el Pere Joan, i l’Albert, vam sortir de Tarragona a les 9:00 del matí. I vam emprendre el llarg viatge fins a Torla (Huesca) , municipi de 325 habitants. El viatge es va fer una mica llarg, ja que com no pot faltar a la tradició vam anar la nit abans a la remullada, ja que tot just aquelles dates eren les festes de Sant Magí “Festa Major petita de Tarragona”.
Un cop al poble vam descarregar tot el material disponible per poder fer la ruta, ja que no et deixen pujar més amunt amb cotxe, i solament tens l’opció del bus. Així que vam agafar l’autobús i ens va endinsar fins dins el ” Parc Nacional d’Ordesa i Monte Perdido”, fins arribar a la “Pradera de Ordesa”, lloc on vam aprofitar per dinar.
Tenim que pensar que ens trobem situats dins un Parc Nacional, amb una gran riquesa tant paisatgística com de fauna. La Vall d'Ordesa va ser declarat Parc Nacional a l'any 1918, gràcies al francès Lucien Briet, que no es va cansar de demanar la seva protecció davant el Govern de Madrid. Finalment el 16 d'agost de 1918 mitjançant un Real Decret declarava a la vall d'Ordesa Parc Nacional amb una extensió 2.100 ha. El 13 de juliol de 1982 es va ampliar a la seva superfície actual de 15.608 ha i va canviar la seva denominació a la de Parc Nacional d'Ordesa i Muntanya Perduda, amb un desnivell de 2600 m.
Quan vam acabar de dinar no vam tenir temps de res mes que carregar d’aigua i motxilles a l’esquena per començar a caminar ja que era molt tard, eren 16:00 i encara teníem 4 hores de camí abans no és fes fosc. Això va provocar anar bastant de presa, i poc temps per fer parades.
Pel camí de pujada vam passar per punts tan coneguts per la seva bellesa com la cua de cavall, les cadenes de Soaso...
Cascada de la "Cua de Caball" Vam arribar al refugi de Goriz a les 18.45 hores, temps just per plantar la tenda abans no és fes fosc, la veritat és que el refugi era bastant petit. Vam sopar hi ha dormir aviat.
El dia següent ens vam aixecar d’hora per anar a fer el cim del Mont Perdut, hi amb menys de 3 hores vam fer la cima. El paisatge era espectacular, i estàvem una mica cansats després de la fumera final abans de fer el cim.
Baixant ens vam fer un bany al Llac Gelat a 3000 metres d’altura i com pot dir el seu nom l’aigua estava congelada, la resposta és que solament vam durar 10 segons dins l’aigua, i poc a poc vam fer el camí de baixada fins al refugi, ja amb la satisfacció d’haver fet cim. Un cop al refugi vam dinar i ens vam prendre la tarda lliure, tot jugant a cartes.
Pujant pel camí, començament de la fumera.
Cim del Mont Perdut -3355m.
El dia següent vam començar a baixar, i vam passar un altre cop per les cadenes de Soaso, lloc on tens que anar amb bastant de compte ja que son uns passos amb cadenes, bastant aeris i amb un precipici.
I de mica en mica vam baixar un altre cop fins la Pradera de Ordesa, per tornar agafar el bus de retorn a Torla, i d’aquí fins a Tarragona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada