El massís del Canigó és l'última gran serralada pirinenca abans d'arribar a la Mediterrània. Es troba situat a l'anomenada 'Catalunya Nord', envoltat per les comarques del Conflent, el Vallespir i el Ripollès. Els seus grans blocs de pedra s'eleven abruptament, a tan sols 50 km del mar.
És una altra de les muntanyes emblemàtiques per nosaltres, els catalans. Al llarg de l'any, sobretot a l'estiu, nombrosos excursionistes l'ascendeixen. El gran poeta Jacint Verdaguer ja va escriure el 1886 un poema referit a aquest cim ('Canigó'), en el que feia una exaltació de l'amor, el patriotisme i la llegenda. Avui dia encara reté tota la seva màgia.
Però abans de tot això, començarem explicant com va anar el viatge. Va ser una de les excursions més seguides que fins ara a organitzat excursions.cau. Vam ser un total de 14 persones, on vam viure moments que hens costara oblidar per molt de temps...
Vam sortir de la plaça Prim de Tarragona sobre les 9:00 del matí amb 3 cotxes, vam arribar bastant tard a Perpinyà, per tant va provocar no poder fer gaire visita turística, temps just per dinar una mica i anar a comprar 4 coses de menjar per la ruta. A les 16:00 vam agafar el cotxe de nou per portar-nos ara si ja de camí al refugi de Miralles, on vam arribar sobre les 17:30h.
Faltava una estoneta encara per començar a sopar i vam aprofitar uns quants per anar fer una petita excursió al petit cim del Canigó, batejat d'aquesta forma per nosaltres mateixos.
Llavors ja va arribar l'hora de sopar, la veritat és que el menjar del refugi era bastant escàs. Un cop sopats vam aprofitar per fer un trivial amb francès jeje... i vam poder contemplar una mica el cel ple a rebentar d'estrelles.
És una altra de les muntanyes emblemàtiques per nosaltres, els catalans. Al llarg de l'any, sobretot a l'estiu, nombrosos excursionistes l'ascendeixen. El gran poeta Jacint Verdaguer ja va escriure el 1886 un poema referit a aquest cim ('Canigó'), en el que feia una exaltació de l'amor, el patriotisme i la llegenda. Avui dia encara reté tota la seva màgia.
Però abans de tot això, començarem explicant com va anar el viatge. Va ser una de les excursions més seguides que fins ara a organitzat excursions.cau. Vam ser un total de 14 persones, on vam viure moments que hens costara oblidar per molt de temps...
Vam sortir de la plaça Prim de Tarragona sobre les 9:00 del matí amb 3 cotxes, vam arribar bastant tard a Perpinyà, per tant va provocar no poder fer gaire visita turística, temps just per dinar una mica i anar a comprar 4 coses de menjar per la ruta. A les 16:00 vam agafar el cotxe de nou per portar-nos ara si ja de camí al refugi de Miralles, on vam arribar sobre les 17:30h.
Faltava una estoneta encara per començar a sopar i vam aprofitar uns quants per anar fer una petita excursió al petit cim del Canigó, batejat d'aquesta forma per nosaltres mateixos.
Llavors ja va arribar l'hora de sopar, la veritat és que el menjar del refugi era bastant escàs. Un cop sopats vam aprofitar per fer un trivial amb francès jeje... i vam poder contemplar una mica el cel ple a rebentar d'estrelles.
Vam anar a dormir sobre les 22:00 hores.
L'endemà hens vam despertar vora les 7:00 del matí, vam esmorzar al refugi, per cert bastant dolent i vam sortir caminant sobre les 7:50, alguns o tots encara teníem el cap l'anècdota de la nit anterior, vam caminar uns 2'10 km sense parar fins arribar al Coll Verd (1.861m.) i vam aprofitar per fer la primera parada ja que començava a pujar mica a mica.
Al cap d'una estona vam traspassar el riu, i vam seguir pujant camí amunt fins arribar a la cabanya d'Aragó (2.123m.), una petita cabana per resguardar-sa en cas de complicacions meteorològiques. Fins aquí el camí feia bastant de pendent, però ara ens trobem als anomenats plans del cadi (2.204m.) ja portàvem 2'15 hores caminant.
El Manel i l'altra gent caminant per el Pla del Cadi (2.240m.)
Un cop superat aquest punt, el camí torna a pujar ara si ja de forma important muntanya amunt amb forma de ziga zaga. Durant la pujada vam anar deixant gent, ja que el cansament és començava a notar sobre algunes cares.
Al cap d'una estona ara ja si hens vam trobar sota la Bretxa de Durier o popularment anomenada fumera del Canigó, (2.696m.), ja portàvem 3:40 minuts caminant. La fumera no disposa de cadenes per subjectar-te però et pots agafar i posar els peus a les pedres sense gaires dificultats i no presenta cap problema. Això si hi ha trams que tens que deixar passar gent perquè nomes passen amb seguretat 1 persona (o pujàs o baixes).
Pujant en fila d'un la fumera del Canigó.
Sobre les 12:00 del migdia ara ja si estàvem dalt del cim, un cim molt estimat per tot català (2.784m.), vam fer la foto de grup i vam poguer veure la brúixola feta amb pedres dalt el cim. Com era l'endemà de la diada ens vam trobar multitud de gent i la gran majoria d'ells eren catalans.
La baixada va anar una més ràpida, però el temps invertit va ser similar ja que vam para per dinar per la meitat. alguns com el salva l'Aleix i L'Albert van aprofitar per anar a fer una altra muntanya del costat, però a mitja pujada el temps és va començar a complicar amb boira i núvols i vam decidir tirar avall fent una cursa muntanya baix, fins trobar la resta de companys que anaven baixant.
Vam aprofitar i vam dinar al Refugi d'Aragó, m'entres dinàvem va caure alguna que altre goteta, però no va passar d'aquí. Un cop dinats vam seguir muntanya cap baix.
Els últims metres els vam fer sota una forta cortina d'aigua i alguns van arribar tots xops als cotxes. Al cap de 8 hores i 30 minuts tornàvem a trobar-se al punt de partida.
La baixada va anar una més ràpida, però el temps invertit va ser similar ja que vam para per dinar per la meitat. alguns com el salva l'Aleix i L'Albert van aprofitar per anar a fer una altra muntanya del costat, però a mitja pujada el temps és va començar a complicar amb boira i núvols i vam decidir tirar avall fent una cursa muntanya baix, fins trobar la resta de companys que anaven baixant.
Vam aprofitar i vam dinar al Refugi d'Aragó, m'entres dinàvem va caure alguna que altre goteta, però no va passar d'aquí. Un cop dinats vam seguir muntanya cap baix.
Els últims metres els vam fer sota una forta cortina d'aigua i alguns van arribar tots xops als cotxes. Al cap de 8 hores i 30 minuts tornàvem a trobar-se al punt de partida.
Alguns van quedar ven xops!
Vam tirar pista forestal cap baix amb els cotxes i al cap d'un moment va deixar de ploure i va sortir de nou el sol. Anàvem direcció a Canet-en-Roussillon un petit poble prop de Perpinyà, on vam acampar en un càmping amb 3 mobils-homes.
Temps just per dutxar-nos, fer el sopar i parlar una mica a taula per anar a dormir aviat, ja que estàvem bastant cansats i l'endemà marxàvem direcció Tarragona.
L'endemà vam visitar la ciutat de Perpinyà i vam tornar de nou al càmping per dinar, netejar i fer-se alguns un bany ràpid a la piscina del càmping. Un cop van ser 16:00 hores de la tarda ja estàvem al peu de la carretera direcció Tarragona.
En resum va ser una sortida molt atapeïda, però que costara que la oblidem tant per algunes anècdotes viscudes com per el bon rotllo que hi va haver en tot moment.
Temps just per dutxar-nos, fer el sopar i parlar una mica a taula per anar a dormir aviat, ja que estàvem bastant cansats i l'endemà marxàvem direcció Tarragona.
L'endemà vam visitar la ciutat de Perpinyà i vam tornar de nou al càmping per dinar, netejar i fer-se alguns un bany ràpid a la piscina del càmping. Un cop van ser 16:00 hores de la tarda ja estàvem al peu de la carretera direcció Tarragona.
En resum va ser una sortida molt atapeïda, però que costara que la oblidem tant per algunes anècdotes viscudes com per el bon rotllo que hi va haver en tot moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada