dimecres, 10 de febrer del 2010

Queralbs-Refugi Pic de l'Àliga -2122m.

Aquest cop si que vam poguer disfrutar de la natura, ja que durant tota l’excursió tant de pujada com de baixada, no vam trobar ningu, solament un silenci espectacular, el soroll de la neu i de tan en tan la botzina del cremallera. Vam fer aquesta excursió els dies 7,8 i 9 de febrer del 2010.

El dia 7 vam sortir de Tarragona a les 21:30 de la nit, de camí a la casa el Toni que té a Planoles. Vam arribar a les 00:30 hores de la matinada, temps per sopar i anar a dormir.

L’endemà ens vam aixecar a les 9:00 del matí, vam esmorzar a Planoles, i un cop esmorzats vam sortir direcció a Queralbs on vam arribar a les 10:00 i a les 10.15 ja estàvem a punt per començar a caminar. El cel estava una mica ennuvolat i la temperatura a baix el poble era de 1Cº positiu.

A l’excursió i vam anar el Xavi Reynals, el Toni i l’Albert, cap de nosaltres havíem ni teníem cap mena d’experiència en caminar sobre neu, però teníem una fita molt clara poguer pujar des de Queralbs fins al Puigmal. Tots vam portar grampons i fins i tot el Xavi va portar un piolet i l’Albert unes raquetes.


Foto d'una de les motxilles

El camí era molt bonic tant paisatgísticament, com per el seu entorn, on ja podíem trobar algunes plaques de neu. La veritat és que feia fred però tampoc hi havia molta neu. Vam trigar 3’30 per pujar fins al santuari de Núria.

Un cop arribats a dalt la imatge és espectacular comparada amb l’estiu, el llac completament glaçat i la neu de forma minça que envoltava totes les muntanyes i el santuari. Vam arribar sobre les 13.30, i vam començar a fer-nos el dinar. El fred ara ja era important, teníem -3Cº però amb el vent que feia la temperatura de sensació de fred era molt més important.

Un cop dinats vam anar al bar de Núria per fer temps, allí vam jugar a cartes, i vam estudiar una mica la ruta de l’endemà, però ràpidament vam veure com el temps es va complicar per moments, i va començar a nevar amb ganes. A les 17:30 vam sortir del bar i vam posar-nos els grampons direcció al refugi del pic de l’Àliga.

Aquí vam passar la nit, on ens van tractar molt amablement, i ens van donar uns macarrons boníssims i un llenguado amb fruita per sopar. Un cop sopats vam poder comprovar com no volia parar de nevar, i ja vam pensar amb el pitjor.

L’Endemà ens vam aixecar a les 8:00 del matí, amb l’ intenció al cap d’anar a fer el Puigmal, però tot feia pensar que patiríem molt si volguéssim continuar amunt, continuava nevant amb ganes, i no havia parat durant tota la nit,i feia unes rafegues de vent bastant fortes.

Vam aprofitar per esmorzar, fer maletes i vam decidir baixar fins baix a Nuria per preguntar el que s’aconsellaven per fer el Puigmal aquell mateix dia. Tot baixant vam poguer comprovar el gran gruix de neu que va arribar a caure durant tota la nit on hi havia punts que s’acumulaven fins a 3 metres de neu nova, ja que el vent l’acumulava a llocs arrecerats.


Dalt el refugi del Pic de l'Àliga -2.122m.

A Núria la resposta va ser molt clara, era molt arriscat amb un dia com aquell amb boira i amb gran quantitat de neu acabada de caure i que encara seguia caient ens van dir que aquell dia fer el Puigmal era una temeritat i que podíem provocar molt fàcilment una allau, després de molt deliberar vam decidir tirar avall pel camí, on vam poguer gaudir ara sí d’un paisatge totalment hivernal, però al mateix pas amb molt de compta a no provocar una allau, ja que la neu era molt tova i no estava gaire ben subjectada, una altre de les coses on vam tenir d’anar molt compte és al no relliscar per no caure muntanya baix, ja que hi havia punts on la neu estava glaçada. Teníem -7Cº de temperatura però a Núria indicava que la temperatura de sensació de fred era de -10.2º, una temperatura bastant gèlida.


Baixant de Núria a Queralbs.


Poc a poc i amb raquetes i grampons vam anar baixant, a les 14:30 vam arribar a Queralbs, i d’aquí vam prendre direcció a Planoles per dinar i de nou baixar a Tarragona.

En definitiva una excursió on no vam poder complir el nostre objectiu principal, però que no va esta gens malament per començar a agafar experiència tan en grampons com raquetes, tenint en compte el mal temps que va fer i lo bé que s’ho vam passar baixant fins a Queralbs.


Agur...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada