L'excursió es va iniciar el diumenge 1 d'agost a Tarragona a les 17:00 d'on vam sortir direcció Espot i on ens vam plantar al càmping “Voraparc” vora les 21.00. Temps just per sopar i anar a dormir d’hora per l’endemà començar a caminar ben aviat.
Com que ja coneixíem el camí des d'Espot fins al refugi de Josep Mº Blanc, vam pensar que podríem començar des d'allà els Carros de Foc, cosa que ens podríem haver mirat ja que degut això vam allargar la ruta i vam haver de sumar-hi 8 km de pujada i 8 més de baixada en comparació a l'habitual que seria sortir del refugi de Josep Mallafré.
Dilluns ens vam despertar a les 5.30 per començar la ruta a les 6.30 des del pàrquing de la carretera que porta d'Espot a Sant Maurici. Allà al pàrquing vam aparcar el cotxe, vam esmorzar i ens vam repartir el menjar dels propers 5 dies entre les motxilles (5 llesques de Bimbo i embotit per persona i dia, barretes energètiques i fruits secs). Una vegada vam tenir les motxilles preparades amb poc pes, aigua, roba d'abric, capellina, dinars, menjar per picar, poques mudes i roba interior suficient, vam agafar la pista que al cap de 3 hores ens deixaria al primer refugi, Josep Mº Blanc, on ens van donar el forfet i el pac que s'entrega quan es comença els Carros de Foc (una petita tovallola, un llençol-sac, taps per les orelles, rinyonera, gorra i mapa dels Carros de Foc). Allà, a les 10.00, es podria dir que començàvem els Carros de Foc. D’allí vam iniciar els Carros tot seguint el GR direcció al refugi Josep Mallafré, refugi en el que vam dormir. En aquest camí vam passar pel coll de Monestero on vam començar el que més endavant seria un habitual, pujar i baixar alts colls. En aquest camí ens vam creuar una família que duia un fill de 6 anys i dues nenes una de 7 i l'altre de 9 que estaven fent els Carros, això sí, anaven a refugi per dia, això ens va sorprendre molt ja que poques vegades es veuen nens d'aquestes edats fent aquests desnivells i rutes tan llargues. També ens vam creuar cavalls i paisatges fantàstics. Finalment ens vam plantar a les 14.30 al refugi sota els mateixos Encantats on havíem de fer nit. Aquella tarda l'Aleix va tenir una mica de febre i va haver de prendre un hibuprofeno per passar la nit i l'Albert va completar el dia amb un banyet al llac de Sant Maurici. Per altra banda El Salva i la Laia van aprofitar l'aigua calenta del refugi per dutxar-se i quedar com nous.
Dimarts va ser el dia que vam passar per més refugis. De bon matí, a les 6.30, ens vam aixecar, a les 7.00 ens vam posar a esmorzar i a les 8.00 ja estàvem passant pel llac de Sant Maurici. Vam pujar fins al refugi d’Amitges, d'allí vam anar fins al de Saboredo i finalment vam arribar al de Colomers vora les 16.00, refugi on havíem de fer nit. Cal esmentar que també durant aquest dia des del coll del “Tuc de Sendrosa”, entre Saboredo i Colomers, l’Albert va aprofitar per enfilar-se fins al cim del Pishader una muntanya de 2.538. Aquell dia, per no perdre la costum l'Albert també es va banyar al llac i aquesta vegada també va enredar al Marc. Per altra banda l'Aleix es va quedar dormint tota la tarda al refugi, ja que va ser quan li va tornar a pujar la febre. Cal dir que les dutxes al Colomers no tenien aigua calenta, i els que es van dutxar van deixar anar més d'un crit.
Dimecres vam passar per dos refugis. Com venia sent costum ens vam aixecar aviat i vam enfilar direcció al refugi de Restanca. En aquell primer tram ens vam creuar a unes 200 persones que havien pujat a donar una ruta per aquella zona, va ser curiós, ja que va haver moments qua havíem de fer cua per pujar al coll. Entre els dos primers refugis l’Aleix i l’Albert, esperonats per uns nois de Lleida que havien conegut pel camí van aprofitar per fer el bonic cim del Montardo de 2.833 metres. Per fer el cim van deixar les motxilles arrecerades a un costat del camí i es van desviar del camí que portava al refugi de restanca per poder fer-lo. Per altra banda, en Marc, el Salva i la Laia van anar tirant. Una vegada assolit el cim l'Albert i l'Aleix van baixar corrents fins arribar al refugi de Restanca per tornar-nos a trovar tots junts. Aquesta baixada corrents va passar factura als genolls i és va notar a l’hora de tornar a fer la pujada d’uns 500 metres de desnivell per tornar arribar al Coll de Crestada. D'allí vam anar tot el grup unit fins al de Ventosa i Clavell on vam fer nit. Va ser un dia força dur ja que es va haver de completar una ruta de força desnivell, tan de pujada com de baixada.
l'Aleix i l'Albert al cim del Montardo.
Dijous per la llunyania entre el refugi de Ventos i Clavell i el de l’Estany Llong únicament vam fer un refugi. Un total d’unes 8 hores de caminant. Ens vam aixecar amb pluja molt fina, i per tant vam començar la ruta amb capellines, aquesta ens va acompanyar durant les primeres 3 hores de recorregut i després ja no ens va ploure més. En aquest recorregut vam assolir un coll d'un alt desnivell, i que per arribar-hi vam haver de passar per una tartera força dificultosa i on moltes vegades anava acompanyada de zones força extenses de neu. Cal comentar que l'Aleix va haver de fer una parada tècnica per tal de buidar combustible, que el Salva, la Laia, el Marc i l'Albert es va endur més d'un cop al cul per relliscar a la neu, i que al refugi de l'Estany Llong vam fer unes botifarres i que ja les podíem batejar com les reines dels refugis dels carros, ja que en tots els que vam anar en vam acabar fent alguna.
Divendres vam anar fins al refugi de Colomina, també passant únicament per un refugi. En aquest dia L’Aleix i l’Albert vam fer dos cims més, el Dellui de 2.800m i el Mariolo de 2.856m, aquest últim havent de passar per una petita cresta força empinada. Podríem dir que va ser el dia més light, i que vam tenir més temps per arribar al refugi. Una cosa curiosa va ser que vam passar per un punt on hi havia cobertura, i va ser gracios veure un munt de gent buscant cobertura per tal de poder parlar amb els de casa que feia dies que no els hi podien dir res. Va ser un dia força descansat i ens vam poder dutxar en dutxes d'aigua calenta, tot i que únicament el Salva i la Laia van voler gaudir d'aquest recurs.
L’últim dia vam tancar la travessa des del Colomina per tornar al Josep Mª Blanc, primer refugi, i tornar cap al pàrking on teníem el cotxe.
En total podem dir que va ser una ruta dura però que val molt la pena poder-la fer i on els 5 que vam anar vam poder gaudir uns dies de tranquil·litat i per parlar i riure molt. També que nosaltres vam decidir portar-nos el dinar de casa, però que els del refugi també te'n poden facilitar pagant un suplement.
La veritat és que hem pogut gaudir d’uns molts bons Carros tots plegats.
Moltes Gràcies a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada