El 12, 13 i 14 d’agost vam aprofitar per anar a fer l’Aneto, el cim més alt de tot el Pirineu. Un cim bastant dur tant per el glaciar que comporta travessar com per el seu gran desnivell i el seu últim pas anomenat “Pas de Mahoma”.
L’excursió la vam formar el Xavi Reynals, el Carull, el Pere Joan i l’Albert. Vam marxar de Tarragona a les 7:30 del matí i vam enfilar carretera fins a Benasque per arribar fins als anomenats “Llanos del Hospital”, lloc d’inici de l’excursió.
El dia no convidava a fer excursions i tot estava envoltat d’una boira espessa i una pluja fina que poc a poc ens va anar mullant d’allò més. Tot i així no teníem altra que començar i tirar amunt i a les 13:10 vam començar a caminar. La pujada presenta dos opcions caminar fins al refugi 1’40h o agafar un autobús que et deix a 40 minuts del refugi. Nosaltres com a caminadors vam decidir tot i el temps pujar a peu.
A les 14:05 vam parar a dinar al pàrking on arribaven la gent que havia decidit pujar amb autobús. Un cop dinats vam enfilar cap al refugi de la Renclosa (2.140m.). A les 14:40 arribàvem al refugi desprès de superar una forta pujada, i vam buscar un lloc on plantar la tenda tot visitant la capella de la Verge de les Neus i el riu que passa per diversos llocs curiosos.
La tenda solament te la deixen posar de 20:00 a 8:00 del matí, tot i això nosaltres la vam muntar molt abans i no ens van dir res.
Un cop vam tenir la feina feta i muntada la tenda vam matar les hores jugant partides de botifarra a dins el refugi. A les 19:30 vam sopar i tot seguit ens vam anar a dormir tot patint perquè la situació meteorològica per l’endemà millores considerablement per poder fer el cim.
L’endemà ens vam aixecar i ens vam estranyar de veure el canvi tant radical del temps, feia un dia perfecte solament alguns núvols baixos a la vall del costat. Ens vam aixecar a les 6:00 del matí, temps just per esmorzar, desmuntar la tenda i per començar a caminar a les 7:00h, davant d’un fred que feia espetegar les pedres.
La pujada és va presentar molt dura des de bon inici, ja que transcorre per un terreny molt pedregós, a les 8:55 ens trobàvem ja al “Portillon Superior”, i a les 9:10 ja vam tenir que lligar-nos els grampons a les “Xiruques” per començar a travessar l’immens glaciar de l’Aneto i les Maladetes.
El gel i la neu ens va estranyar que és trobes tant glaçat, i és que tot i ser al 13 d’agost durant la nit havia glaçat, ja que en diversos punts vam trobar petits tolls tots glaçats. Va ser en aquest punt quan en molts com al Carull ja li van començar a fallar les cames i uns metres més amunt va haver d’abandonar l’ascensió. La resta vam seguir amunt durant una hora i mitja més tot acabant de travessar el glaciar.
(A la dreta pujada de la glacera i a l'Esquerra el Xavier Reynals amb un dels passos del Pas de Mahoma).
A les 11:40 hores arribàvem al final del glaciar i tot seguit vam enfilar els últims metres amunt per arribar fins al Pas de Mahoma. A les 11:55hores i després de deixar passar una filera de gent per el pas tota encordada amb corda vam passar nosaltres.
El pas no és molt complicat alhora de grimpar menys un punt on tas de posar a 4 gates, però gens recomanable per la gent que té vertigen ja que a banda i banda tens un precipici molt aeri, on val més no mirar cap baix.
Un cop passat el pas ja et trobes amb el cim al teu davant i allí mateix ja tens la famosa creu de l’Aneto i després de fer les tradicionals fotos del cim vam començar a baixar per por a que el temps no és compliques més tard (12:00h), tot i les fenomenals vistes que presentava l’Aneto (3.404m.).
Cim de l'Aneto 3.404m.
Tot baixant vam dinar i a mitja baixada vaig notar petites molèsties al peu dret, i és que la pallissa que li havia fotut amb els carros de foc de la setmana passada va acabant passant factura.
A les 15:45 arribàvem al refugi de nou on vam passar l’ultima nit a la tenda per l’endemà baixar cap el cotxe i tornar a emprendre de nou el camí cap a Tarragona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada