Enguany és el primer any que volia prendrem la muntanya com una cosa una mica més seriosa i on volia començar a fer les primeres passes pels Alps, d’aquí que hem vaig federar a la FEEC.
Ara ja soc un nou membre del “Madteam” i de la FEEC. Desprès de molt consultar vaig veure que feien una trobada de joves alpinistes als Alps, mi vaig apuntar i vaig participar d’elles del 16 al 21 de juliol.
L’objectiu de les estades és la promoció de l’alpinisme entre els més joves. Per participar a l’activitat cal ser titular de la llicència federativa de la FEEC (modalitats C2 o D) i tenir una edat compresa entre els 18 i els 27 anys. Els participants reben una subvenció per fer front a les despeses del viatge i de l’estada.
Sota un molt bon ambient i companyerisme vam enfilar camí fins a la Berarde, concretament fins al càmping d’aquesta petita població dels Alps. Un cop arribats vam muntar el campament i vam consultar la meteo, el resultat va ser nefast anunciava nuvolositat i neu per sobre els 3000 metres, sense ganes de millorar durant els transcurs de la setmana.
Durant la primera nit no havia parat de ploure. El segon dia ens vam aixecar i ja vam veure els pics més elevats nevats. El riu baixava desbordat i pujar a algun pic amb aquell temps era una bogeria, per la qual cosa ens vam quedar a fer una visita pel poble i els seus voltants, aprofitant que feien la festa de benedicció dels piolets.
Riu desbordat i muntanyes amb neu nova
El tercer dia els temps no va millorar gens i vam decidir baixar fins a Grenoble per anar a un impressionant rocòdrom i fer unes quantes vies, allí és va poder comprovar com la gran majoria del grup tenia bona tècnica escalant, cosa que a mi hem faltava i molt. Va ser un moment on hem van ensenyar noves coses i on vaig disfrutar de poder fer algunes vies.
Al cim de la Tête nord du Replat!!!
El dia 20 la meteo donava un dia inestable, però el pitjor i més decepcionant era que no donava aires de canvi o millora. Tot el grup més els monitors vam decidir d’anar a fer un cafè a una cafeteria del poble, i d’aquí va sortir la idea d’un guia d’anar a fer l’Agulla Dibona, el cim més emblemàtic de tot aquest massís i un dels més espectaculars dels Alps, la gent amb general no va veure clara la proposta ja que la nit passada per dalt havia tornat a nevar i el temps no acompanyava. D’aquí que solament vam tirar amunt tres companys d’entre ells jo i un monitor.
Vam deixar el cotxe amb una explanada de la carretera i vam enfilar el camí en forma de zig zag i amb una forta pendent fins arribar al refugi de “Soreiller”, a partir d’aquest estava tot nevat i amb una nuvolositat i boira bastant espessa, d’aquí que vam decidir pujar escalant el cim per la part més fàcil.
A uns 25 metres per fer fer cim jo hem vaig quedar ja que la roca estava nevada i mullada i amb el poc que ser escalar vaig decidir no seguir amunt. Per uns moments vaig veure el cim molt aprop però ràpid és va tapar. En aquests últims metres on hem vaig quedar no està equipat, i tot el material el tens que posar tu mateix. Tot i no poder fer cim, ja vaig està molt content per poder veure de tant aprop una bellesa natural com aquesta i si més no també per l’esforç fet per arribar fins allà dalt que per mi no va ser gens fàcil.
Escalant l'Agulla Dibona en males condicions climatològiques.
L’endemà en comprovar la meteo i veure que els pronòstics eren iguals que els dies anteriors vam consensuar entre tot el grup marxar de nou cap a Catalunya.
En resum una experiència molt maca que espero tornar a repetir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada