Porta del Cel

Arribats al mes d'agost ja tocava la tradicional ruta per els pirineus, enguany la vam celebrar completant el circuit circular de la porta del cel.

El circuit enllaça 4 refugis, el de Certascan, el de Pinet, el de la Vallferrera i el del càmping masia Bordes de Graus a més de passar pel poble de Tavascan i fer un recorregut pel nou Parc Natural de l'Alt Pirineu així com de l'Ariège.

El desnivell acumulat és de 11.000 metres en una distància de 65 kms., i amb 4 etapes de més de 1100 m. de pujada. A més a més podem dir que compta com a motivació extra la de pujar fins a 3 cims, tot i que algun valent en pot fer algun més.

Vam participar de l'excursió el Manel, el Salva, l'Aleix, la Laia i l'Albert, vam marxar del dia 10 al 15 d'agost amb el següent calendari:

El dia 10 vam sortir de l'Imperial Tarraco de Tarragona direcció Tavascan, un cop arribats vam passar la nit a l'hotel Marxant per començar la ruta de bon matí el dia següent.

El dia 11 vam començar a caminar a les 7:30 direcció al càmping de Graus, lloc on ens van donar el material oficial de la ruta (mapa de la ruta, samarreta tècnica i la targeta de pas per segellar a cada refugi). En aquest dia vam fer el cim de Certascan (2.852m.).

• Desnivell etapa: +1.790m. ; -670m.


• Llargada: 16.7 Km.

A l'esquerra caminant per el poble de Graus, a la dreta el cim de Certascan.

El dia 12 vam anar del refugi de Certascan al de Pinet, passant per un camí preciós i amb forces llacs paradisíacs però alhora amb trams poc definits i amb molta facilitat a poder-se perdre's, a la part francesa li manca senyalització ja que la treuen ells mateixos cosa que provoca que tinguem que està molt atents. Aquest tram a nosaltres sens va fer molt llarg. Un cop arribats al refugi l'Aleix i jo ens vam banyar al llac de just davant del refugi.

• Desnivell etapa: +1.350m. ; -1.350m.


• Llargada: 13.3 Km.

Llac du Pinet amb el refugi al fons.

El 13, va ser el dia de tornar-nos a col•locar per segona vegada fins al punt més elevat de tots els Països Catalans, la Pica d'Estats (3.143m.), i jo personalment vaig voler fer la petita grimpada fins arribar a la Punta de Gabarró (3.114m.). Aquest dia la caminada s'allarga fins arribar al refugi de la Vallferrera, un refugi que ha patit una gran ampliació en aquests últims anys per poder complir les expectatives d'aquesta nova ruta, ara passa a ser d'un petit refugi a un gran hotel dels Pirineus.

• Desnivell etapa: +1.100m. ; -1.400m.


• Llargada: 13.3 Km.

A l'esquerra al cim de la Pica d'Estats (3.143m.), al centre l'Albert al cim de la Punta de Gabarró (3.114m.), a l'esquerra pila de 3 al refugi de Vallferrera, amb els amics de Terrassa i Sabadell.

L'ultim dia de ruta, el 14 és el més llarg pel que fa a quilometratge, i un dels més durs també ja que travesses alguns colls bastant pedregosos com el de "Sallente", " i el de la Llaguna". A més dels colls passes per la Cabana de Basello o la de la Ribera a més a més de passar pel costat del refugi no guardat de Baborte. Aquest dia fas el cim de la "Roca Cigalera" (2.668m.). Es últims quilometres és caracteritzen per una llarga baixada fins arribar de nou al poble de Tavascan.

• Desnivell etapa: +1.315m. ; -2.100m.


• Llargada: 20.3 Km.

Foto de grup al cim de la Roca Cigalera (2.668m.).

Aquesta ruta és caracteritza per la seva duresa, per el seu fort desnivell, per la seva gran bellesa i per la obligatorietat de pujar als cims de Certascan i Pica d'Estats ja que ens els dos tens que segellar.

A part no podem oblidar que transcorre o passem per el llac natural més gran dels Pirineus com és el de Certascan.

Perfil de la ruta.

Durant la ruta vam poder conèixer uns grans amics i companys castellers de Sabadell i dels Minyons de Terrassa. Per aquesta raó al refugi de Vallferrera vam aixecar un pilar de tres. El dia que vam arribar a Tavascan ens van convidar a la casa d'un d'ells que té precisament en aquest poble per poder veure tots junts el Madrid-Barça de la Super-copa. En definitiva un dia molt complert.

Res més Salut i una molt forta abraçada per si llegeix aquest text algun dels nostres amics de Sabadell o Terrassa.