Aresta GER

Avui dia 6 de maig de 2012 ens hem traslladat direcció Poblet, concretament fins al barranc de Castellfollit per fer l’aresta Ger o també anomenada “Roc Ponent”.

L’Aproximació es fàcil. Solament cal arribar fins a Poblet amb cotxe i agafar la carretera T-700 direcció Prades, tot just travessem un barranc sobre un pont agafem el camí que surt a mà esquerra, tenim que seguir per aquesta pista asfalta dadurant uns minuts i ens trobarem una zona d’escalada esportiva a mà dreta, nosaltres aparquem a l’altre costat d’aquesta. Uns metres més endavant surt un petit sender a mà esquerra que et porta pedrera amunt fins al peu de la via.

Ressenya de la via.

L’Aresta Ger és una via clàssica, on tenim que anar-la equipant a mesura que anem pujant, consta de 5 reunions, la característica més important és el tipus de roca granítica amb que està formada.

El primer llarg té una graduació de Vº, s’inicia per una fissura ampla, quan sortim de la fissura girem a la dreta on hi ha un replà i fem una reunió amb un petit arbust.

El segon llarg també està graduat amb un Vº, s’enfila per un diedre un xic descompost, amb uns primers passos una mica més difícils, però un cop passat aquest tram la dificultat va baixant. Arribarem a una finestra des d’on es veu l’altre vessant. Marxem cap a l’esquerra i fem un petit flanqueig aeri amb un pas aeri en bavaresa on no tenim mans. Un cop passat el pas arribem en un replà i ens trobem amb una alzina des d’on fem la reunió.

El tercer llarg marcat amb un nivell de IV+º s’enfila per una diagonal i grimpem amunt fins arribar a un petit replà on ens trobem amb una alzina, aquí muntem la reunió.

El quart llarg amb una dificultat de IVº és un tram fàcil d’escalar, on l’escalada és fa a gust, en aquest tram podem aprofitar per practicar a posar material a la roca. Quan la roca és torna una mica més dreta marxem cap a l’esquerra on trobem una reunió equipada amb dos espits.

El cinquè i ultim llarg té una dificultat de IV+º, el primer tram és vertical, però aviat el terreny és suavitza i continuem per una senzilla grimpada fins arribar a dalt del Roc Ponent coronat per una majestuosa creu.

Foto al cim, amb la creu al darrera.

El descens el farem seguint pel llom direcció est fins que a mà dreta trobem un corriol que de seguida ens mena a la tartera que em pres per l’aproximació.

Per aquesta via necessitem unes 10 cintes expres, 1 joc de tascons i friends i bagues curtes i llargues.

És un lloc que bufa bastant el vent, és important no confiar-se. Va ser una excursió i una escalada molt maca de fer. On vam poder gaudir del silenci de les muntanyes de Prades al seu pur estil.