El 28,29,30 i 1 de maig vam organitzar una sortida de preparació per al Mont-Blanc. Vam acordar anar a fer el Culfreda i el Bechimala. Dos 3000 del Pirineu Aragonès.
Aquestes dos muntanyes ja les havíem intentat unes setmanes endarrere sense exit per culpa del mal temps, però aquesta vegada a priori amb una meteo que pintava millor també ens va fer mal temps i de nou hems vam quedar amb la mel als llavis.
Vam sortir de l’Agrupament Xaloc de Tarragona a les 18.00 de la tarda i vam parar a sopar al poble d’Ainsa. Després vam seguir carretera amunt fins arribar a la pista que va fins al refugi de Tabernés, cal dir que la pista es pot pujar amb cotxe però molt millor amb un 4*4.
Durant tot el viatge de pujada havia estat plovent, a meitat de pista l’aigua ja era neu i uns pocs kilòmetres abans d’arribar al refugi vam tenir que deixar el cotxe perquè estava tot nevat i gelat i la pista era impracticable.
El refugi de Tabernés (1750m.) es pot arribar amb cotxe i és lliure. Disposa d’una petita sala amb una llar de foc a terra i una altre sala al costat bastant gran amb un parell de taules i bancs, també trobarem un parell de matalassos per dormir.
El dia següent vam pujar amb raquetes i grampons al Culfreda (3034m.) però per culpa de la boira espesa, la nevada que queia i el mal estat de la neu van fer impossible que poguéssim arribar a fer cim. Vam arribar fins als 2980m.
1- l'Albert pujant. 2- El Javi pujant per la cresta.
El dia següent ens el vam prendre de relax i vam està al refugi vam fer un dinar amb amanida i llonganissa i conill a la brasa inclòs, un dinar que tenia que servir per agafar forces per la tarda poder tirar amunt.
Tal com teníem previst a la tarda vam tirar direcció al Bechimala (3177m.) per el “puerto de la Pez”, el dia era millor però tampoc meravellós, vam anar pujant fins acampar la tenda en una planícia. Allí vam sopar i ens vam posar a dormir, el Javi va aprofitar i va fer bivac a dins la funda de bivac.
L’Endemà no vam arribar al cim i ens vam quedar a 2850m. Perquè tampoc volíem fer molt tard per arribar al cotxe i poder arribar a Tarragona d’hora.
Va ser un bon entrenament per el gran desnivell realitzat, però una cosa està molt clara, que a l’hivern amb neu i a sobre amb males condicions pots trigar el triple en fer l’ascensió prevista.
Va ser molta mala sort perquè vam agafar una de les nevades més grans de tot l’any. Una muntanya que per segon cop no podem fer, però que ja vam parlar de fer-la a l’estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada